En temps de l'emperador romà Maximilià, segle VI, tenia lloc una ferotge persecusió contra els cristians. El pretor que governava la província de Tàrraco, l'actual Tarragona, inflamat d'odi als cristians secundava amb molt zel l'ordre de l'emperador.

Sabent que a les muntanyes de Brufaganya hi vivia un virtuós ermità, de nom Magí, que predicava la doctrina de Jesús als habitants de la contrada, envià un destacament de soldats perquè el portessin a la seva pressència. Magí obrava molts miracles i el pretor l'inculpà de mag. Magí declarà que el seu no era poder màgic, sino la omnipotència del poder de Jesucrist a qui ell adorava. Irritat el governador, el feu empresonar a la mateixa capital (Tarragona).

Quan la filla del pretor va caura presa de possessió del diable, envià a buscar Magí, suplicant-li la curació de la noia; cosa que invocant a Jesucrist ho aconseguí. El governador en lloc d'agrïr la salud de la filla el retornà a la presó augnmentat-li la cruel situació. Però de nit un àngel el deslliurà i Magí tornà lliure a la seva cova de Brufaganya.

L'odi del pretor li feu envià de nou un destacament de soldats en busca de l'ermità; i trobant-lo a la cova el van maltractar a cops i l'arrossegaren muntanya avall. Els soldats pel camí tinguren set, doncs era el bò de l'estiu, i li demanaren aigua. La caritat cristiana del perseguit Magí, el mogué a copejar la terra amb el gaiato, fent brollar una font per a calmar la necessitat d'aquells inhumans perseguidors que desgraciadament allí mateix el degollaren.

Ara la capella de Les Fonts ens recorda el fet. L'aigua continua rajant oferint-se als devots del Sant, que de diferents poblacions en van a buscar per a repartir-la entre els devots de Barcelona i d'altres llocs.

Segons la tradició, el camí per on arrossegaren el sant màrtir, hi creixeren uns rosers boscans que tenien flors amb unes taques vermelles, record de la sang que hi vessà Sant Magí.